La teva absència

Quasi tot continua igual per aquí. Encara que som a ple estiu, la temperatura és molt agradable. Si inspires lentament, trobes que l'aire desprèn aquesta dolçor a brisa de mar i el sol t'acaricia cada vegada més temps. La gent va i ve pels carrers, somrients uns i preocupats els altres, però sempre amb presses. Trànsit a les avingudes gairabé a tothora. Migdies solitaris que conviden al passeig en una ciutat estranyament silenciosa, com si la segona part del dia fos a punt de començar. Llargues tardes laborals que, amb sort, acabaran en disimulades ganes de tornar al niu. Avorrides nits solitàries excepte les dels caps de setmana que l'alegria de molts es desborda en llocs on la vida es veu d'un altre color.
Caps de setmana il·lusionants que caduquen ràpid si no els conserves al rebost de la teva memòria.
Com veus, quasi tot seguiria igual per aquí si no fos per la teva llarga absència.
Et trobo molt a faltar!!!